Lax’n’Busto- T’estimo molt

Standard East Catalan (Catalonia) De colors són els meus somnis də kuˈlos son əɫs mews ˈsɔmnis Tot i que ja m’he llevat tot i kə ʝa me ʎəˈβat I la son no ve a veure’m i la sɔn no be ə ˈbewɾəm Quan la lluna s’ha aixecat kwan la ˈʎunə sa əʃəˈkat Salto i salto sobre els núvols ˈsɑɫtu i ˈsɑɫtu ˈsoβɾə əɫs ˈnuβuɫs Sembla que pugui volar ˈsemblə kə ˈpuɣi buˈla El meu cor fa pampallugues əɫ mew kɔɾ fa pəmpəˈʎuɣəs I no deixa de ballar i no ˈdeʃə də bəˈʎa Quan posem els peus enlaire kwan puˈsɛm əɫs pɛws ənˈlajɾə Quan posem el cap per vall kwan puˈsɛm əɫ kap pəɾ baʎ Quan et crido a la muntanya kwan ət ˈkɾiðu ə lə munˈtaɲə I l’eco va contestant i ˈlɛku ba kuntəsˈtan Quan et faig amb margarides kwan ət fat͡ʃ əm məɾgəˈɾiðəs La polsera de colors lə pulˈseɾə də kuˈlos Vull mirar-te als ulls i dir-te buj miˈɾaɾtə əɫs uʎs̠ʲ i ˈdiɾtə Que el que sento és això kə əɫ kə ˈsentu es əˈʃɔ T’estimo molt təsˈtimu moɫ Jo a tu t’estimo molt ʝɔ ə tu təsˈtimu moɫ Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist si əsˈtas əm mi dəzəpəˈɾeʃ tot əɫ kə es tɾist Un dia gris ho pintes de colors un ˈdiə gɾis u ˈpintəs də kuˈlos Fins a la lluna i tornar t’estimo jo fins ə lə ˈʎuna i tuɾˈna təsˈtimu ʝɔ Els meus ulls són com bombetes əɫs mews uʎs̠ʲ son kɔm bumˈbɛtəs Els meus llavis riuen fort əɫs mews ˈʎaβis ˈriwən fɔɾt No puc amagar el que sento no puk əməˈɣa əɫ kə ˈsentu Quan em mires tan d’aprop kwan əm ˈmiɾəs tan dəˈpɾɔp Ara ja no sé què em passa ˈaɾə ʝa no se kɛ əm ˈpasə El cos m’està tremolant əɫ kɔs məsˈta tɾəmuˈlan El meu cos fa pampallugues əɫ mew kɔs fa pəmpəˈʎuɣəs I no deixa de ballar i no ˈdeʃə də bəˈʎa Quan s’uneixen els colors kwan suˈneʃən əɫs kuˈlos Per fer l’arc de Sant Martí pəɾ fe laɾk də san məɾˈti Quan escrius amb el teu dit kwan əsˈkɾiws əm əɫ tew dit El meu nom en el mirall əɫ mew nɔm ən əɫ miˈɾaʎ Digue’m un “calla la ràdio“ ˈdiɣəm un ˈkaʎə lə ˈraðiu I escolto aquesta cançó i əsˈkoɫtu əkɛstə kənˈso (Vull mirar-te als ulls i dir-te...)