Montserrat (Narsilion)

Cel i terra Dominen tot el mès enllà En silenci Escrit per sempre en el passat En els teus ulls Llueix la lluna com el mar Rera el teu plor S’hi troba ocult el teu pesar I ben lluny d’aqui Cantes al vent ses parar Com el record Que mor per sempre en el teu cor