Simfonia nº 4, Gustav Mahler / Orquestra del Festival de Budapest, Palau de la Música Catalana

00:00 Introducció 01:39 Presentació 02:10 Simfonia núm. 4, en Sol major 1. Mesurat, sense córrer 20:36 2. En moviment assossegat. Sense pressa 31:00 3. Tranquil 54:04 4. Molt senzill / Das himmlische Leben (La vida celestial) Orquestra del Festival de Budapest Director: Iván Fischer Soprano: Miah Persson Mahler va compondre la 4a simfonia entre 1899 i 1901. És una obra amb quatre moviments, l’últim dels quals és una cançó per a soprano i orquestra, “La vida celestial“. La singularitat d’aquesta simfonia és que aquest quart moviment va ser compost abans que els altres tres. Mahler va usar un cançò composta el 1892 i que pertanyia al cicle “Des Knaben Wunderhorn“ (El corn de l’abundància). Mahler havia fet aquest “lied“ a partir d’una cançó popular bavaresa que descriu amb ingenuïtat infantil els plaers de la vida celestial. Davant seu tenia un interessant repte com a compositor: Crear tres moviments que conduïssin d’una manera convincent cap a la cançó final. Tres moviments que són una meravella musical. El tema principal del primer moviment amb la intervenció dels picarols, que li donen un intencionat caràcter infantil, marca tota l’obra. En el segon moviment, Mahler demana l’ús d’un violí afinat un to més alt, creant un efecte diabòlic en un scherzo que l’autor definia com “el so d’un violí de carrer interpretant la dansa de la mort“. El tercer moviment, al contrari, és seré i grandiós i condueix magistralment al quart, on apareix la innocència de la cançó que clou la simfonia. El resultat és, en aparença, la simfonia més simple de Mahler i també la que té una estratègia de composició més original.